| | Linux a l'escola
|
Publicat el 2004-11-06 |
A un IES a Granollers han decidit fer el primer pas pel que fa a la instal·lació de sistemes operatius de codi obert a les aules i ens han demanat assessorament de cara a escollir Distribució.
A continuació podeu veure el nostre raonament i les nostres conclusions per escollir linux a l'escola.
Actualitzat el 9-11-2004
Escollint Sistema Operatiu per a Una Aula d'Informàtica a Una Escola
Antecedents
L'IES Celestí Bellera ha decidit fer un pas important en l'adopció de Linux a l'escola amb la instal·lació de Linux en una de les Aules d'Informàtica.
L'Institut no és neòfit pel que fa a la utilització de sistemes operatius de codi obert. De fet, tres dels quatre servidors amb els que compten funcionen amb FreeBSD.
Ara però, volen fer el pas d'instal·lar GNU/Linux a una de les aules. La primera pregunta que apareix és: Quina distribució instal·lar?
Disclaimer
Les opinions aquí expressades són opinions bassades en experiència personal contrastable, però no són necessariament, ni les úniques ni les millors. Es convida a tothom que vulgui dir-hi la seva a que ho faci en el fòrum sobre aquest article que trobaran a PuntBarra, o enviant un correu electrònic a eduard@pertinez.net. Tots els comentaris seran escoltats i poden inclús afectar a la redacció i les conclusions d'aquest article.
També és important tenir en compte que aquesta elecció s'ha fet el Novembre del 2004. Donada l'agilitat amb que es mouen els diferents actors en el món dels sistemes operatius de codi obert, possiblement, part dels arguments aquí expressats poden deixar de ser vàlids en un temps relativament petit.
Requeriments
El departament d'informàtica de l'Institut Celestí Bellera és troba amb els típics problemes que tothom pot imaginar a l'hora de gestionar el programari a les seves aules d'informàtica.
Les aules utilitzen diferents versions dels sistemes operatius de Microsoft (des de Windows 98 fins a Windows XP) sense quedar clar si tenen llicència per actualitzar-los tots a Windows XP. A més, és habitual que els alumnes demanin al centre si els pot fer còpies del programari que aprenen a utilitzat, cosa que evidentment no és possible ja que s'incorreria en la il·legalitat. Els alumnes es veuen forçats a comprar les costoses llicències per al programari o a cercar còpies il·legals en altres llocs.
El centre preveu que, si formen als nois i noies amb programari lliure, aquests reproduiran l'actitud de voler instal·lar el programari que coneixen a casa seva, per tant, és important estar segurs que la distribució que existeixi a les aules sigui fàcil d'instal·lar i disponible gratuïtament, per no reproduir el problema de les llicències canviant de distribuïdor.
Actualment, i per evitar les continues operacions de manteniment, el centre té configurats els sistemes de manera que cada cop que s'engeguen esborren tot allò que hi ha al disc dur i ho substitueixen per una còpia congelada del programari que té cadascun dels ordinadors.
Aquesta manera d'actuar els ha donat prou bon resultat, i els agradaria reproduir-la amb Linux.
Primera Criba
Segons Distro Watch, la pàgina web de referència en quan a les distribucions de Linux, actualment existeixen 355 distribucions Linux i 9 variacions de FreeBSD, i de totes elles només 45 han avisat públicament que estan sent discontinuades.
La gran majoria d'aquestes distribucions es bassen en els mateixos paquets de programari, i allò que les diferencia és el que Debian ha optat per denominar "sabors".
Hi ha Distribucions pensades per a servidors, distribucions pensades per a l'usuari, distribucions pensades per a que càpiguen en un sol cd, en un cd petit o fins i tot en un o dos disquets.
És per això que bassarem el nostre estudi en les distribucions més "importants" o "conegudes" orientades a l'escriptori, deixant moltes de les altres distribucions sense explorar.
Segona Criba
A continuació presentem un anàlisi de les distribucions escollides per l'estudi.
MandrakeLinux
MandrakeLinux és la distribució orientada als usuaris per excel·lència. Des de la primera versió del 1998, l'objectiu de MandrakeLinux ha estat el de trencar amb els mites que diuen que Linux és difícil d'instal·lar i configurar.
Bassada inicialment en RedHat, és coneguda per ser la distribució que detecta i configura correctament més quantitat de maquinari.
Mentre que les altres grans distribucions de Linux, com Redhat i SUSE, han basat el seu creixement i desenvolupament en versions de Linux per Empresa, Mandrakelinux s'ha mantingut fidel a la seva projecció vers l'usuari final.
Mandrakelinux té fama de ser una distribució amb errors, perquè algunes versions de la distribució han resultat així. Ara bé, també és una de les distribucions que té el programari més nou.
Com a dades d'interès, Mandrakelinux té un suport especial en Català, a la instal·lació, al programari i als fòrums d'ajuda de la seva pàgina web i a més és tecnologia europea. Amb seu a Paris.
Mandrakelinux disposa d'una versió, MandrakeMove, que és un LiveCD i pot ser utilitzat per executar el sistema operatiu sense haver d'instal·lar-lo a l'ordinador. Tindrem més informació d'aquesta característica quan parlem de Knoppix. MandrakeMove, no obstant, no es troba en Català.
RedHat i Novell SUSE Linux
Per sobre de Mandrake, RedHat i Novell-SUSE són les distribucions per empresa amb més anomenada. L'especialització d'ambdues distribucions és l'entorn empresarial, posant molt d'interès en els servidors i els entorns d'usuari d'oficina.
Tant és així, que fins fa molt poc, SUSE no disposava de cap versió gratuïta de la seva distribució, mentre que RedHat, a l'inrevés, ha deixat de donar suport directe a la seva distribució d'usuari i ha creat un projecte esponsoritzat anomenat Fedora, que la supleix.
Tot i que ambdues distribucions tenen una base d'usuaris molt important i són molt sòlides, són distribucions orientades al món empresarial, i, per tant, les versions dels programes que tenen no són les últimes i no està tant curat l'aspecte multimèdia del sistema.
Per contra, el sistema de gestió de màquines de RedHat (rhn) és un dels millors que hi ha, i possibilita la instal·lació de tot el programari que es desitgi a multiples màquines mitjançant una senzilla interfície web.
Ni RedHat ni SUSE tenen una especial atenció al català, tot i que, la majoria d'eines del programari lliure que integren sí que estan traduïdes a la nostra llengua.
Debian, Knoppix, Catix, Biadix, Xarnoppix
Debian és programari lliure en la seva màxima expressió. El projecte Debian és un projecte mantingut per els propis usuaris, sense cap empresa darrera. I tot i això (o gràcies a això) és un projecte extremament seriós, els servidors Debian són els més fiables, i és el que disposa de més programari.
No obstant això, la instal·lació de Debian no és especialment senzilla, perquè és un sistema orientat a servidors i mantingut principalment per administradors de sistemes, que no han posat molt d'esforç en eines gràfiques de configuració.
Per cobrir aquest forat, i gràcies a la ductilitat dels sistemes operatius de codi obert, fa un parell d'anys va aparèixer Knoppix, una distribució bassada en Debian però que incorpora el concepte live-cd. Knoppix és un sistema operatiu complet que s'executa des d'un CD i permet a l'usuari provar Linux sense haver ni tan sols d'instal·lar-lo.
Si l'usuari vol, Knoppix li ofereix la possibilitat de fer una instal·lació al disc dur.
A més a més, knoppix està traduïda al català gràcies a Softcatalà i tota una colla de col·laboradors. En paral·lel a Knoppix 3.7 Català, també existeixen tres adaptacions de gran interès, Biadix (de l'IES Miquel Biada bassada en knoppix 3.2), Càtix, l'evolució de Biadix creada per Antoni Mirabete bassada en Knoppix 3.4 i Xarnoppix, que porta Lluís Gras, un professor d'Igualada.
El principal inconvenient d'aquestes distribucions és que disposen d'entrada d'un excés de programari que pot confondre als usuaris que comencen, i que no disposa d'eines d'instal·lació i supressió de programari senzilles. A més, el fet que l'usuari root vingui amb una contrasenya per defecte suposa un forat de seguretat important de cara a l'aparició de virus en aquesta plataforma.
Xarnoppix, no obstant, és una distribució molt interessant, perquè està pensada per l'ensenyament i per tant, incorpora un munt d'opcions i programari que hom pot utilitzar acadèmicament.
El nivell de traducció del programari no està al nivell de Mandrakelinux.
En canvi, la principal virtut d'aquest programari és el fet que no correspon a cap empresa, de manera que la feina de l'escola és clarament la de formar estudiants i no la de formar futurs clients. A més a més xarnoppix està suportada per d'altres professors del país, que ja han tingut interès en focalitzar la distribució als programes d'ensenyament, amb el que es poden unir esforços per fer que aquesta distribució sigui cada vegada més una distribució orientada a l'ensenyament.
Una altra bonica característica de Knoppix és la possibilitat de convertir-se en Terminal Server. Això vol dir que, un cop instal·lat en un ordinador de l'aula, es pot configurar perquè tots els altres ordinadors de la mateixa aula s'engeguin via xarxa i utilitzin aquest ordinador com a servidor de sistema.
Conclusions
A risc de resultar parcial, cal remarcar que, abans d'escriure aquest estudi, hom tenia una distribució guanyadora pensada, MandrakeLinux. Crec que és important remarcar-ho de cara a l'elecció final.
Un cop analitzats però, els diferents sistemes existents, l'elecció no està tan clara entre Mandrakelinux i Knoppix. Per una banda, Mandrakelinux consta d'una interfície una mica més cuidada (menús, eines d'instal·lació de programari, mandrake control center) i d'una traducció una mica millor. A més, gaudeix de la important avantatge que el programari que incorpora en la seva versió 10.1 és l'últim del que es disposa a nivell distribució i que hom tindrà molt més control per decidir què es vol instal·lar i que no es vol instal·lar en els ordinadors de les aules.
Per l'altra, knoppix gaudeix de l'avantatge de no correspondre a cap empresa, d'autoconfigurar-se, de tenir sistemes de terminal server i d'estar suportada per un conjunt important de persones i associacions de diferents IES del país, amb el que això suposa per al control sobre l'orientació que poden prendre les futures versions.
Per tant, la conclusió final d'aquest estudi és que tant Mandrakelinux com Knoppix-xarnoppix són opcions perfectament viables de cara a la instal·lació del sistema GNU/Linux a les aules de l'escola, amb una lleugera avantatge de xarnoppix, ja que aquesta, de fet, és l'elecció que ja han fet d'altres escoles del país que se'ns han avançat.
Sembla que pot tenir sentit donar-los suport instal·lant la seva versió del sistema operatiu, tot i que a l'hora de fer arribar el sistema operatiu a casa dels alumnes, hom preveu que xarnoppix pot ser vista com un "sistema operatiu per a nens", cosa que no passaria amb Mandrakelinux.
|
----------------------------------------------------
Tots els articles publicats a Bredax.com són propietat dels seus
respectius autors i es licencien amb la licència Common Creatives. Demanem, no
obstant, la inclusió en la replicació en mode digital de l'article d'un enllaç a
aquesta pàgina. Us facilitem el codi de l'enllaç per a més facilitat:
<a href="http://www.bredax.com/art_Linux+a+l%27escola.htm">Article original: Linux a l'escola</a>
This work is licensed under a Creative Commons License.
|
