| | MacOSX x86 Aposta al Doble o Res
|
Publicat el 2005-06-08 |
El dilluns d'aquesta setmana, Apple va fer un anunci que es ve repetint en multitud de mitjans d'informació cada 28 de desembre i cada primer d'abril: Mac passa a Intel. Quina implicació pot tenir això per al futur de la informàtica personal?
El dilluns d'aquesta setmana, Steve Jobs, president d'Apple, va fer un anunci a la conferència de desenvolupadors d'Apple 2005 que hagués pogut ser perfectament un gag còmic de qualsevol pel·lícula per freaks. Apple ha arribat a un acord amb Intel per abandonar els xips Power PC d'IBM i començar a fer ordinadors Mac sobre tecnologia x86.
Als neòfits i als no tecnòlegs us pot sonar a poc, però aquest és un fet de gran importància que pot portar, bé a la desaparició dels Mac, bé a un canvi en el panorama dels ordinadors personals per a la propera dècada.
Steve Jobs
Us poso en antecedents. En primer lloc, cal dir que Apple té el gran mèrit de ser l'únic ordinador personal que ha sobreviscut a la imparable supremacia mundial dels ordinadors Windows. I li ha anat de poc. Al 1985 Steve Jobs, el CEO i un dels dos creadors d'Apple va ser cessat del seu càrrec, càrrec que no va a tornar a recuperar fins al 1997, quan Apple, que anava de fracàs en fracàs, va tornar a fitxar-lo tot comprant la seva empresa NeXT Computer.
Aquest és un punt important. Des que Steve Jobs va tornar a Apple, la seva direcció tecnològica ha estat plagada d'èxits. Aquest home té un sizè sentit per a l'estratègia empresarial en el món de la tecnologia. Els ordinadors Mac han sobreviscut gràcies als eMacs, al Mac OSX, als iPods, a la tenda de música per Internet d'Apple i a una imparable succesió d'èxits que han sortit del seu cervell. Voleu un exemple? En els seus anys a NeXT va ser cofundador de Pixar, empresa d'animació gràfica que està a punt de menjar-se al seu client principal, Disney.
Per tant, si Steve Jobs ha decidit moure els seus ordinadors a jugar a camp contrari, és que està convençut que pot guanyar.
Però, perquè és un canvi tant fonamental passar de Power PC a Intel x86?
Els processadors dels ordinadors Mac actuals i els processadors Intel/Windows són radicalment diferents.
Posant una analogia que es pugui entendre, els ordinadors Mac utilitzen un conjunt d'instruccions reduït, que anomenem RISC. El seu llenguatge el podriem equiparar en certa forma als llenguatges humans que utilitzen simbols llatins. Amb pocs caràcters es creen les paraules que tenen significat.
En canvi, els ordinadors x86 (els que funcionen amb Windows), utilitzen tecnologia CISC, que s'assembla més al Xinés. El conjunt d'instruccións és complexe i complet. Una instrucció per a cada cosa.
Això fa que sigui difícil traduïr els programes i sobretot el sistema operatiu d'un llenguatge a l'altre. Sobretot pel que fà al sistema operatiu, que no només ha de funcionar, sinó que a més a més, ho ha de fer ràpid.
Sempre s'ha considerat que aquest fet és el que ha permés als ordinadors Mac sobreviure. El parc de programari disponible pels ordinadors Mac és limitat. Però si hom es compra un Mac, no hi pot instal·lar Windows per executar qualsevulla aplicació que necessiti del mon windows.
Es considera que això és el que ha permés mantenir la fidelitat dels usuaris als ordinadors Mac. Els ordinadors Mac són consistents, intuitius, i senzills d'utilitzar. Però a més, donat el seu processador, no poden executar Windows, i per tant, Mac ha evitat fins ara que els usuaris comencin a instal·lar windows als seus ordinadors per executar un programa de facturació, o una aplicació determinada, i acabin deixant d'usar MacOS encara que sigui millor, per la mandra d'anar reiniciant l'ordinador continuament.
Dit això, sembla que moure ara els ordinadors Mac cap a x86 semblaria una estratègia suïcida, sinó fos, es clar, que és Steve Jobs que l'ha decidit.
Què ha canviat?
Bé, el que ha canviat substancialment és GNU/Linux i en general l'éxit del programari de codi obert. En la seva evolució, GNU/linux i els projectes de codi obert han trobat solucions als grans problemes de programari que tenia Mac OSX en un passat.
En primer lloc, el programari que corre sobre GNU/Linux és extens i complet. Hi ha programes per triar i remenar en cadascuna de les arees de coneixement. A més a més, Mac OSX ha demostrat que és relativament senzill per a ells "traduïr" els programes fets per GNU/Linux a Mac OSX, ja que les dues arquitectures són similars. L'exemple d'això és el programa Safari, un Navegador d'internet que està integrat al Sistema Operatiu de Mac però que és l'evolució d'un altre navegador, el KHTML de KDE.
En segon lloc, Linux ha solucionat el problema de la integració del programari Windows està resolt amb WINE. Wine és una aplicació que permet als ordinadors GNU/Linux que funcionen sobre Intel x86 executar directament programari Windows, com el Microsoft Office, el Dreamweaver i un llarg etcètera. Ara bé, això només és possible perquè la màquina en la que corren els programes és la mateixa, i només canvia el sistema operatiu.
En tercer lloc, Mac OSX és, ara per ara, un sistema operatiu clarament superior a Windows XP. No té virus i sobretot és atractiu, suau i fàcil d'usar. Si hi penseu, la propera vegada que aneu a una superfície comercial on en tinguin, demaneu al venedor que us l'ensenyi. Podreu veure que, davant de Mac OSX, Windows XP sembla un sistema del segle passat. Se suposa que Longhorn, la nova versió de Windows, potser reduïrà aquesta diferència. No ho sé. No l'he vist. Però Microsoft sempre té el mateix problema. Si canvia gaire el seu sistema operatiu, el programari antic deixarà de funcionar sobre el nou sistema. En canvi, Mac va fer un canvi radical de sistema operatiu ara fa 4 anys, i per tant, ja ha passat per aquesta malaltia.
En quart lloc, GNU/Linux no aconsegueix esgarrapar tant segment de mercat com tothom esperava. Per dos motius. GNU/Linux és un sistema en constant desenvolupament. Els usuaris de GNU/Linux volem sempre la última versió de tot, encara que aquesta contingui petits errors, mentre que els usuaris de Windows tendeixen a voler alguna cosa que els funcioni i sigui senzilla, punt. En segon lloc, no tenim una estratègia definida de marketing. L'únic màrketing del codi obert és el boca a boca, mentre que Apple té un dels departaments de màrketing més exitosos del món. Mac OSX x86 es pot convertir en el sistema "Linux" per a l'usuari no tècnic. Un sistema en el que funcionarien les aplicacions per windows (mitjançant wine) i una multitud d'altres aplicacions portades de GNU/Linux.
Què passarà?
La veritat és que l'aposta és molt arriscada, però pot ser exitosa. Les primeres veus ja han començat a dir que Apple es menjarà el forat que ha obert Linux en el món dels x86. Jo no crec que sigui tan fàcil que això succeeixi. Ans al contrari, és molt possible que el binomi GNU/Linux-MacOSX sigui un guanyador nat en el que surtin guanyant totes dues plataformes. MacOSX es pot convertir en la millor targeta de presentació, si no per als sistemes de codi obert, sí per als sistemes *NIX.
També pot ser que en paral·lel a Wine, apareixi un "Macine" que permeti executar aplicacions x86 de mac molt més eficientment que les aplicacions per windows.
I també pot ser que es compleixin les prediccions. Que els usuaris de Mac comencin a instal·lar Windows en les seves màquines per a determinades aplicacions que no funcionin en Mac i això signifiqui el final d'aquest sistema operatiu.
En tot cas, el que crec que puc assegurar és que les quotes de mercat no es quedaran com estan. Segur que hi haurà un canvi de mercat substancial del 95% Windows, 3% Linux, 2% Mac OSX actual.
|
----------------------------------------------------
Tots els articles publicats a Bredax.com són propietat dels seus
respectius autors i es licencien amb la licència Common Creatives. Demanem, no
obstant, la inclusió en la replicació en mode digital de l'article d'un enllaç a
aquesta pàgina. Us facilitem el codi de l'enllaç per a més facilitat:
<a href="http://www.bredax.com/art_MacOSX+x86+Aposta+al+Doble+o+Res.htm">Article original: MacOSX x86 Aposta al Doble o Res</a>
This work is licensed under a Creative Commons License.
|
