| | Sistemes GNU Linux a la petita i mitjana empresa
|
Publicat el 2004-10-13 |
Aquest article pretén explorar els avantatges que tenen els sistemes GNU/Linux a la petita i mitjana empresa, no només gràcies al model ètic i social que els suporta sinó també, i sobretot, a partir de les diferencies tècniques i les novetats respecte als coneguts sistemes Windows.
Actualitzat el 27 d'octubre del 2004
Introducció
La discusió entre avantatges i inconvenients dels sistemes operatius de codi obert respecte als sistemes Windows fa molt temps que dura, i en molts casos s'ha estancat en una colla de tòpics de discusió.
No és en cap cas l'objectiu d'aquest article el de tornar a incidir en aquests punts, dels que el lector, si no els coneix, en trobarà extensa informació a la xarxa.
L'objectiu d'aquest document, al contrari, és el d'aportar nous punts que poden ser molt atractius per una empresa petita o mitjana que vulgui millorar la manera com es relaciona amb els ordinadors i no pensi canviar de sistemes si no és perquè el nou sistema li permet gaudir d'una sèrie d'avantatges pels que realment valgui la pena fer l'esforç.
Aquest article està dedicat a tots aquells que ja tenen sistemes Windows/Office instal·lats en els seus ordinadors (legal o il·legalment), i per tant no pensen que l'argument de la gratuïtat els sigui cap avantatge.
Sistemes Lliures de Virus:
Els sistemes GNU/Linux són sistemes pràcticament lliures de virus, d'adware i d'spyware. No fa falta tenir antivirus, ni antiadware a l'ordinador per a evitar que l'ordinador quedi infectat pel fet d'estar exposat a Internet.
Segons un estudi del Evans Data Linux Developers d'aquest estiu, el 93% dels desenvolupadors de Linux (per tant gent acostumada a utilitzar Linux a força màquines i amb molts anys d'experiència amb aquest sistema) havia experimentat dos o menys incidències en les que una màquina amb Linux hagi estat compromesa. 87% n'ha experimentat una o cap i 78% no n'havia experimentat mai cap. En els pocs casos en que els intrusos havien aconseguit el seu objectiu, la causa principal era que el sistema estava configurat inadequadament.
És mes, el 92% dels entrevistats no havia experimentat mai una infecció per un virus, un Troià, o cap altre tipus d'infecció "malware".
Això no vol dir que no existeixin virus per Linux ni que no puguin existir, però tota una colla de condicionants tècnics, ambientals i socials fan que aquests virus siguin quasibé testimonials, i no són un problema per a ningú que utilitzi linux mentre mantingui el seu sistema mínimament actualitzat. Les causes de que els virus no es reprodueixin amb facilitat al món de Linux mereixen tot un altre article.
Ningú sap si aquest és un fet que es mantindria igual si fos GNU/Linux el sistema que estigués instal·lat en tots els ordinadors del món. Hi ha arguments a favor i en contra. Hi ha característiques tècniques que el fan menys procliu a tenir virus, però ningú a hores d'ara pot asssegurar que aquests arguments n'assegurin la immunitat total.
Ara bé, el que si que està clar és que linux és totalment immune als virus que existeixen per windows, i que tot sembla indicar que virus importants per a Linux no n'existiran com a mínim en els propers 5 anys.
Cinc anys sense amenaces de virus de cap mena. Sense haver-se de preocupar de comprar licències d'antivirus, ni antiadware. Sense haver de reinstal·lar el sistema ni haver de limitar l'accés a internet dels seus usuaris per evitar epidèmies.
Això tenint en compte que possiblement en un futur, quan una gran part dels ordinadors del món funcionin amb Linux, apareguin virus per aquest sistema amb la violència que han aparegut a windows, cosa que no està pas demostrada.
La importància d'aquest fet és extrema, sobretot ara, que els sistemes virics com els adwares, spywares i alguns virus, estan reportant guanys als seus creadors en forma de publicitat a Internet. El panorama respecte als virus a Windows es posa cada cop pitjor. En canvi, els sistemes Linux no en tenen ni es preveu que en tinguin a curt o mitjà termini.
Sistemes Vius:
S'imagina vosté que tots els seus ordinadors anessin conectats a un interfón al que pogués trucar i dir:
- 'Ordinador, he de copiar els fitxers de factures a un cd, busca i instala un programa per cremar CD's, i crema'l, jo te'l deixo a la safata, ja m'avisaràs'.
Amb els sistemes GNU/Linux això és totalment possible. Els sistemes GNU/Linux són sistemes pensats en xarxa i amb un nivell de conectivitat inimaginable en sistemes Windows. Els sistemes d'escriptori GNU/Linux porten integrada la última tecnologia de sistemes servidors, cosa que permet als tècnics prendre'n el control fins a nivells insospitats sempre que vosté ho vulgui des de qualsevol punt del planeta.
Això fa totalment possible que un administrador autoritzat, si vosté ho desitja, es connecti al seu ordinador remotament, instal·li qualsevol tipus de programari que vosté dessitgi, i l'executi com si estigués directament connectat a la seva màquina.
Tot i que existeixen eines al mercat que permeten emular aquest tipus d'accions en Windows, el nivell de control al que es pot arribar mitjançant la linia de commandes en Linux sense ni tansols haver d'executar una interfície gràfica, fan d'aquest sistema i les aplicacions que funcionen sobre ell, un sistema molt millor preparat per aquest tipus d'actuació.
Amb els sistemes windows el cost d'hora d'un professional que li vingui al despatx, li instal·li un programa per executar una tasca i li executi aquesta tasca fa quasibé inviable aquesta possibilitat, però en el món en xarxa aquesta possibilitat esdevé una realitat, ja que, eliminats els costos de transport i recerca i licència del programari, una operació com aquesta pot ser resolta en qüestió de minuts.
Si vosté té els seus ordinadors amb GNU/Linux en comptes de Windows, s'ha acabat trucar al seu tècnic a veure si és possible que es passi per instal·lar algun programa a alguna màquina. Envii-li un correu electrònic i en qüestió de minuts tindrà vosté instal·lat el Programari que necessiti a l'ordinador que desitgi.
Si vosté té una petita o mitjana empresa, segur que sabrà veure l'avantatge que podria tenir per vosté que pogués tenir els serveis d'un tècnic professional com les grans empreses tenen.
Aplicacions en Xarxa
Els programes dels sistemes GNU/Linux incorporen el Sistema de Finestres X. El sistema de finestres X permet, entre d'altres coses que un programa sigui executat en una màquina i visualitzat en una altra.
Que vol dir això per a vosté? Vol dir que amb Linux vosté pot consultar el seu correu electrònic desde l'ordinador de la sala de reunions. Vol dir que amb Linux, vosté pot utilitzar l'escàner de la seva secretaria sense que ella hagi de deixar-li l'ordinador. Vol dir que el novato, que com sempre li ha tocat l'ordinador d'abans de la guerra, pot utilitzar remotament un altre ordinador per executar les aplicacions més costoses. Vol dir que el sistema de contabilitat es pot instal·lar a un ordinador i els altres treballar remotament sobre aquest ordinador, en comptes d'haver d'utilitzar programes de contabilitat que es comuniquin entre si molt més costosos a cada ordinador.
Vol dir bàsicament que amb els sistemes operatius bassats en Linux tots els ordinadors d'una xarxa són, a la vegada, terminals que permeten accedir, no només a les dades dels altres ordinadors, sinó a executar les aplicacions, gràfiques o no, que hi ha a d'altres ordinadors desde els altres ordinadors.
Integració d'Aplicacions
Utilitzar Windows i programes propietaris en una empresa és com utilitzar forns domèstics en una cadena de muntatge.
Els programes del sistema operatiu Windows són productes tancats que tenen unes determinades característiques però que no estan pensats per a la interacció entre ells, sinó que preferentment estan pensats per a la interacció amb l'usuari. Són com els forns domèstics, bonics, relativament barats i efectius, però no estan pensats per interactuar amb els altres programes, ja que l'objectiu últim de les empreses que els fan és anar-ne ampliant les possibilitats per vendre més i més car als seus clients.
En canvi, els programes del sistema operatiu GNU/Linux són com els elements d'una cadena de muntatge amb una gran diferència, són adaptables i en la seva gran majoria són gratuïts. Els avantatges evidents d'aquest sistema són dos:
En primer lloc, la funcionalitat d'una aplicació es retroalimenta amb la funcionalitat de les altres aplicacions. Si vosté vol que les dades introduides a la base de dades de contabilitat passin a formar part de la base de dades de relació amb els clients, o vosté vol que per cadascun dels clients hi hagi una pàgina web que faci no sé que, només cal dissenyar i escriure les "cintes transportadores" que portaran la informació d'un lloc a un altre.
En el món del programari propietari, com els programes per windows, si una funcionalitat no existeix en un programa, hom generalment ha d'esperar a que existeixi o bé utilitzar mà d'obra per "copiar i enganxar" les dades d'un programa a un altre. És el mateix que passaria si fessim una cadena de muntatge amb forns domèstics. Que caldria un munt de gent per anar obrint i tancant les portes dels forns, calculant el temps, i anar movent els productes d'un lloc a un altre.
En el món Linux, en canvi, si vosté necessita determinada funcionalitat o si vosté requereix d'un determinat fluxe de dades, la seva empresa de serveis la hi pot generar fàcilment enllaçant diferents projectes de codi obert.
Això, evidentment, té un cost, les cintes transportadores no les regalen amb els forns industrials, però com que la majoria d'elements del sistema en si no tenen cap cost de licències, el marge que vosté disfrutarà per poder invertir en les cintes, en els programes i les modificacions al sistema que requereix, és molt més gran.
Modularitat
El sistema operatiu Windows es un bloc. Windows incorpora l'Explorer, l'Outlook Express, el sistema de finestres, el sistema operatiu propiament dit, el Winpad, la calculadora,... és com un cotxe, tot ve junt.
És per això que quan vosté vol instal·lar una nova versió de qualsevol programa a un ordinador determinat acaba havent de canviar la màquina completament. De la mateixa manera que si vosté preten tenir frens ABS al seu cotxe que no en té segurament haurà d'acabar canviant el cotxe.
En canvi, els sistemes operatius Linux són modulars. Això vol dir que no fa falta que vosté instal·li més que el que necessita perquè el sistema funcioni.
Aquesta és una de les característiques més importants de cara a fer ús de Linux a una empresa. Els programes més punters poden treballar en les màquines més antigues, perquè no fa falta que s'hi executi més que allò necessari. Si vosté necessita un servidor web, per exemple, no fa falta que el sistema carregui la interfície gràfica, ni l'office, res. I no per això caldrà fer servir un sistema operatiu del 1970. Vosté pot utilitzar el sistema operatiu linux més actual en la màquina més antiga.
La modularitat de Linux és transversal. Una distribució linux completa té prop de 10.000 mòduls, dels quals no més de 20 o 30 són imprescindibles perque el sistema funcioni i pugui instal·lar i executar qualsevol aplicació específica.
Per tant, amb Linux, vosté podrà aprofitar les màquines més tronades per executar moltes de les feines que requereix, donant vida a aquell maquinari que encara es desgrava però que no tenia cap esperança de tornar a utilitzar.
Conclusions
En aquestes linies hem intentat explicar algunes de les diferències tècniques que fan de Linux una opció no només viable, sinó convenient per a qualsevol empresa petita o mitjana. Evidentment n'hi ha un munt que no hem pas dit, bé per repetides, bé perquè no voliem cansar-lo.
Esperem que com a mínim, a partir d'aquest article, comenci a entendre més la fascinació que provoca Linux en el seu equip d'informàtics.
Faci la prova. Digui als seus informàtics que algun dels següents projectes a dur a terme li agradaria que es fessin amb Linux. Veurà com brillen els seus ulls i podrà comprovar en poc temps que aquest sistema és el que menys mal de caps li produeix.
|
----------------------------------------------------
Tots els articles publicats a Bredax.com són propietat dels seus
respectius autors i es licencien amb la licència Common Creatives. Demanem, no
obstant, la inclusió en la replicació en mode digital de l'article d'un enllaç a
aquesta pàgina. Us facilitem el codi de l'enllaç per a més facilitat:
<a href="http://www.bredax.com/art_Sistemes+GNU+Linux+a+la+petita+i+mitjana+empresa.htm">Article original: Sistemes GNU Linux a la petita i mitjana empresa</a>
This work is licensed under a Creative Commons License.
|
